1- De què tracta aquest llibre?
El llibre tracta sobre el primer any d'escola d'un nen de deu anys,
l'August Pullman (Auggie pels familiars), que va néixer amb una sèrie de
problemes, els quals li estan fent la vida impossible. Té la cara deformada, ha
estat sotmès a diverses operacions i porta uns audiòfons per sentir-hi millor.
Té una germana, la Via, la qual li mostra sempre un afecte especial juntament
amb els seu pare i la seva mare.
2- Com és l'August, el protagonista?
Físicament, el noi és molt estrany. Té els ulls un parell de dits més avall
d'on els hauria de tenir, gairebé ja a la galta. Els té molt inclinats avall
fent un angle molt exagerat, gairebé com si algú li hagués fet dos tallets
diagonals a la cara; l'esquerre clarament més avall que el dret. Els té sortits
enfora, perquè la cavitat ocular no és prou fonda per encabir-los. Les
parpelles superiors sempre estan mig tancades, com si estigués a punt
d'adormir-se. Les inferiors li pengen tant que sembla que hi hagi una cordeta
invisible que les tiba cap avall. Se li veu perfectament el vermell de dintre
dels ulls, com si estiguessin girats del revés. No té ni celles ni pestanyes.
El nas és massa gros en proporció a la cara, i una mica de patata. Als laterals
del cap, allà on hi hauria d'haver les orelles, sembla com si li haguessin fet
un plec amb unes alicates gegants i li haguessin deixat la part del mig de la
cara enfonsada. No té pòmuls. Té dos plecs molt marcats que li baixen des del
principi del nas fins a la boca i que fan que sembli com de cera. Hi ha gent
que es pensa que s'ha cremat en un incendi. Sembla que les faccions se li
estiguin desfent, com els regalims de cera que es fan a les espelmes. Les
múltiples operacions que li han fet per corregir-li el paladar li han deixat
unes quantes cicatrius al voltant de la boca. Les dents de dalt les té petites
i molt separades. Té una sobremossegada severa i una mandíbula molt més petita
del normal. La barbeta la té petitíssima.
Psicològicament, és més madur que qualsevol dels nens i nenes de la seva
edat, encara que a vegades es comporta com un nen petit perquè mai s'ha hagut
d'enfrontar a res i ara en algunes circumstàncies es veu sol. Raona com ho
faria un adult i dóna més valor als fets de les persones que no pas a les
paraules. Té una gran capacitat intel·lectual, especialment per les
matemàtiques.
3- Quina valoració personal faries d'aquest llibre? A qui el recomanaries?
És un dels millors llibres que m'he llegit mai. M'ha
agradat molt, és fàcil i ràpid de llegir i molt emotiu. L'autora (R.J Palacio)
ha aconseguit transmetre'm els sentiments del protagonista i m'ha fet
reflexionar sobre l'actitud que hem de tenir envers les altres persones i sobre
com som nosaltres. Mentre el llegeixes et sents com si estiguessis immers en la
història i sents ànsia per continuar la lectura. La història és fàcil de seguir i està molt
ben redactada. L'únic que trobo innecessari és l'existència d'una petita
història paral·lela, la de la seva germana Via, relacionada amb la seva
parella, una obra de teatre i les seves amigues de la infància.
Encara que tingui 416 pàgines penso que podria ser un bon
llibre com a lectura obligatòria i que agradaria molt als alumnes. Us el
recomano.
Manel Jové 4t ESO A