dissabte, 28 de juny del 2014

MECANOSCRIT DEL SEGON ORIGEN de MANUEL DE PEDROLO


L’AUTOR: MANUEL DE PEDROLO
Manuel de Pedrolo va néixer l’1 d’abril del 1918 a l’Aranyó. VA ser un dels escriptors catalans més importants del segle XX. Va ser destacat com a novel·lista tot i que va cultivar molts gèneres com la poesia, el teatre, el periodisme.. En tots els seus gèneres intentava explicar el seu pensament, un món diferent amb una societat complexa i lliure.
L'alliberament de la dona és una constant en els seus escrits. La visió de l'escriptor anirà evolucionant al llarg de les seves obres. Les primeres reflecteixen la situació de repressió a què la dona es veu sotmesa. Les seves protagonistes són dones que es troben d'un ambient social patriarcal, que ni estudien ni treballen, en tot cas, les més modestes, només segueixen estudis primaris i d'altres d'específics per preparar-se a fer feines de suport a les tasques masculines.
També Pedrolo descriurà grans heroïnes. Ja en un camp marxista hi haurà les dones-companya, que faciliten la realització dels seus homes com les dones soles que tiren endavant —en aquest cas, sense sexe— sense la presència d'un home. Un clar exemple és l’Alba, d’aquest llibre, que només necessita un home per tenir fills.
També va escriure sobre política comentant les  actuacions concretes del govern espanyol i sobre la política del govern de la Generalitat, amb el qual serà molt crític. 
Malauradament, Manuel de Pedrolo va morir a Barcelona l’any 1990.

RESUM
Aquesta història comença quan, l’Alba, una adolescent que tornava de l’horta es va trobar un nens que pegaven un noi, en Dídac, només pel fet de ser negre.  Ella els va intentar separar i mentre estava renyint-los i demanant justificacions pels seus actes van apareixen uns plats voladors. I, de cop i volta, tot es va destruir i tothom va morir exceptuant l’Alba i en Dídac.  Però no estaven del tot sols, també va sobreviure la Xica, un ocellet d’en Dídac. Com que van veure que en aquell poble no podien viure, van agafar tot el que podrien necessitar i es van dirigir cap al bosc. Allà, van  viure dins una cova. Al cap d’un temps, van descobrir que per allà a prop hi havia una masia i van anar-hi a viure. L’Alba i en Dídac sobrevivien com podien:  anaven a pescar, treien aliment dels arbres fruiters, buscaven dins les botigues...i, fins i tot, anaven a buscar medicaments a les farmàcies mig destruïdes. Una nit, van sentir un gran soroll, però no li van donar gaire importància i es van tornar a adormir. Al matí següent es van trobar una mena de rellotge fet malbé. Després d’hores analitzant-lo van deduir que procedia d’un altre món. Aleshores, també van descobrir que hi havia un ésser estrany amagat entre els arbres. L’Alba, molt  espantada, va decidir matar-lo i el van enterrar. Després de tot això van decidir tornar a la cova per estar més segurs. Al cap d’un parells d’anys van decidir anar a Barcelona. Allà van trobar moltes biblioteques en bon estat i es van entretenir molt llegint llibres. Durant la seva estada per Barcelona van veure un cartell on hi posava ‘’Aquí hi ha supervivents’’. També van decidir fer un documental molt extens en què van gravar el seu poble, Barcelona, el port.. Quan l’Alba ja tenia 18 anys van decidir agafar una barca i anar a explorar. Van arribar a un poblet on hi havia una colla de nois. L’alba i en Dídac, amb tota la bona intenció, van anar a parlar amb ells, però ells van atacar en Dídac i van intentar violar l’Alba. Per sort, es van poder escapar i van continuar la seva ruta per el mar. En Dídac i la Marta van tenir relacions sexuals perquè consideraven que si no ho feien l’espècie humana s’extingiria. Van tenir un nen i el van anomenar Mar. Al cap d’un temps de tenir el nen, en Dídac va anar a la biblioteca. Allà li va caure el sostre i va morir. En aquells moments, l’Alba va decidir enterrar en Dídac i després de reflexionar durant molt temps va concloure que quan en Mar fos una mica més gran haurien de tenir un fill per tal de repoblar la Terra.

ANÀLISI PERSONATGES PRINCIPALS
L’Alba és una noia que durant tot el llibre podem anar veient com va creixent, ja que passa de ser una adolescent de 14 a una noia de més de 18 anys que ha tingut un fill. Des de bon principi, el narrador ens explica que la l’Alba és una noia molt solidaria i gens racista ja que defensa a un nen que no coneix de res al qui estan pegant pel fet de ser negre. Ella és una nena valenta, que sap enfrontar tots els problemes i obstacles que li presenta la vida, sense por. També és astuta i sap que ha de fer en cada moment i és ella la que pren totes les decisions més importants.  Té les idees molt clares sobre els seus objectius i lluita per aconseguir-hi. El seu objectiu principal era tenir fills per a que l’espècie humana no s’extingeixi. El seu nom té un segon significat que és l’inici d’alguna cosa, en aquest cas de la nova humanitat.
En Dídac, al principi de la història és un nen de 8 anys durant la novel·la va creixent fins que va arribar als 12 anys, que és quan mort.  També és un noi intel·ligent però la pressa de decisions les deixa a l’Alba que fa el paper de mare i de responsable. Al començament de la història és una persona innocent però al llarg de la historia va madurant. Té un complex pel seu color de pell ja que sempre l’han jutjat per això. El seu nom ve de ‘’didàctica’’ que significa aprendre i madurar.

ACTUALITAT DE L’OBRA
Aquesta obra ha estat escrita l’any 1974 i va ser un gran èxit sobretot en el sector juvenil. Aquesta obra ha atret l’atenció del jovent sobretot pel seu paper en la cultura i la sexualitat que hi apareix.
Actualment,  s’està fent el rodatge de la pel·lícula d’aquesta obra per la zona de Lleida i Tarragona. Aquest fet ha provocat un gran interès per part de la població pel llibre i ha produït l’augment de persones que se l’han llegit.

OPINIÓ PERSONAL
Considero aquest llibre molt interessant ja que redacta, mitjançant una història què passaria si el món s’acabés i només quedessin 2 persones. És interessant , però alhora hi ha capítols que molt llargs i es fa una mica pesada la lectura ja que el narrador no ens amaga res, és a dir, ens explica tot el que fan els personatges, què pensen, els seus desitjos sexuals...
També considero que és un llibre per reflexionar i considerar cada moment si les decisions que prenien els protagonistes eren correctes o no, si tu faries el mateix. I també és un llibre que motiva la gent a seguir els seus objectius com va fer l’Alba que, tot i que no ho va tindre gens fàcil, va decidir continuar fent la seva vida.
És un llibre original en què l’autor, a partir de la història d’Adam i Eva, intenta descriure com podria acabar la vida a la terra.
Suggereixo aquest llibre a persones que els agradi llegir i reflexionar sobre la vida i que es facin preguntes com:  d’on venim? com acabarem?... 

OMAIMA DRAIBIN 4t ESO A

CAMPS DE MADUIXES de JORDI SIERRA I FABRA



Personatges principals:

Lluciana → Protagonista → Pren una pastilla d'èxtasi i es queda en coma.
Cinta, Loreto (bulímica), Màxim i Santi → Amics de la Lluciana.
Eloi → Amic sentimental de la Lluciana.
Raül → Conegut que fa d'intermediari entre els nois i el camell.
Vicenç Espinós → Policia que investiga el cas i busca el camell.
Poli Garcia→ Camell → Treballa per l'Alexandre Castro, un gran traficant de drogues.
Marià Zapata → Periodista que trau a la llum el cas.


Trama:

La Lluciana, la Cinta, el Màxim i el Santi surten el divendres a la nit de festa. Prenen unes pastilles que el Raül, un noi que dedica la seva vida a anar de marxa i a drogar-se constantment, els ofereix. La Lluciana es comença a marejar enmig de l'aglomeració de joves i li agafen nàusees fins que cau blanca com un paper al terra. Ràpidament, els seus amics la porten cap a urgències on allà, els metges truquen als pares de la Lluciana, els quals hi acudeixen a corre-cuita. La Lluciana es troba en estat crític i els metges no saben què donar-li, ja que no tenen ni idea de quin tipus de droga ha pres. La Lluciana, la Cinta, el Màxim avisen del que ha passat a la Loreto, una gran amiga de la protagonista, i a l'Eloi, l'amic sentimental de la Lluciana, el qual havia decidit no sortir aquella nit perquè havia d'estudiar. Al cap d'unes hores d'estar a la sala d'espera marxen cap a casa. Cap dels tres no pot dormir, així que queden tots (inclòs l'Eloi) a casa de la Cinta i parlen sobre la nit passada i les possibles solucions al problema.
L'Eloi es desviu per trobar pistes sobre el Raül i el camell que els va vendre les pastilles amb mitja lluna dibuixada. Primerament, decideix buscar el Räul, però no és a casa seva (ho troba normal, aquest noi es passa els caps de setmana de farra i només fa que drogar-se i beure), així que posa rumb a un dels after-hours més famosos de la ciutat, suposant que el trobarà allà.
Per molt que el busca no el troba, però li ve un flaix i se'n recorda de l'Anna i el Quico, dos sonats com el Raül que el poden ajudar a trobar-lo. Va a casa d'aquests joves i els pregunta si tenen cap pastilla com la que va prendre la Lluciana, a la qual cosa responen que no; seguidament els pregunta on pot trobar el Raül i li responen que a una festa privada que fan a una fàbrica abandonada. Entre la gran multitud de gent l'aconsegueix trobar i no el mata de miracle. En Raül li diu que aquesta nit (la nit de dissabte) serà a la discoteca Popes. Paral·lelament, en Vicenç Espinós, un agent de policia, investiga el cas i també li segueix la pista al camell.
Arriba la nit de dissabte, el moment d'anar a buscar el camell. Els nois entren a la discoteca, però tot i l'esforç que posen a avisar-lo no l'aconsegueixen veure. Un dels joves el distingeix sortint dels lavabos i, sense pensar-s'ho dos vegades, avisa els altres i emprenen una llarga persecució. El camell surt disparat de la discoteca amb els nois darrere a punt d'enxampar-lo quan, de sobte, en Vicenç Espinós  i un altre agent que són dins un cotxe de paisà veuen els nois (que ja coneixien perquè prèviament els havia interrogat) i s'uneixen a la persecució. El camell cau i s'obre el cap, queda estès a terra mort. La pastilla que portava a la mà (l'única cosa que podia salvar la Lluciana ja que els metges no sabien contra què havien de lluitar) cau en una claveguera. Els nois i els policies, abatuts i decebuts, es lamenten no haver pogut aconseguir la pastilla. Per sort, la Cinta havia trobat una d'aquelles pastilles al terra, la qual havia caigut al camell durant la persecució. Finalment, la Lluciana es desperta.
Paral·lelament a la trama principal, la Loreto pateix bulímia i ho passa realment malament.


Per què ha tingut tant d'èxit?

Jo penso que aquest llibre ha tingut tant d'èxit perquè, desgraciadament, els joves ens hi sentim identificats i tracta temes atractius per a nosaltres com són les drogues o la bulímia. La manera d'enfocar i explicar la situació és molt interessant i et motiva a l'hora de continuar llegint i la versemblança de l'argument encara el fa més engrescador.


Valoració personal:

Camps de maduixes ha estat uns dels llibres que més m'ha agradat de tots els que m'he llegit. El que més m'ha cridat l'atenció ha estat la temàtica i l'argument del llibre i la manera de com Jordi Sierra i Fabra ens explica la trama, ja que arriba un moment que no pots parar de llegir i necessites saber què passarà en els pròxims capítols.

Manel Jové 4t ESO A