RESUM
Aquesta
novel·la tracta d’una jove espanyola, la Sílvia, decideix anar-se’n a l’Índia
per treballar a una cooperativa mèdica.
Els seus pares no estaven d’acord amb el fet de que se n’anés a l’Índia
però ella ho va fer per explorar i tenir una gran experiència.
Quan arriba
allà, coneix l’Elisabet Roca, una dona que té molta més experiència que la
Sílvia en aquest món i l’ajuda a instal·lar-se a la seva residència. Al dia
següent va conèixer a la Viji, una cooperant índia, i al Leo que era un
cooperant espanyol. En Leo i la Sílvia no es porten gaire ja que en Leo li té
una mica d’enveja a la Sílvia perquè, al ser una noia rica, pot acabar la seva
carrera sense problemes en canvi ell al ser pobre havia de demanar una beca que
segurament li denegarien.
La Viji i la
Sílvia es van fer molt amigues, així que la Viji li va presentar la seva
germana petita Narayan. Aquesta estava a punt de casar-se. Un dia, les dues
germanes i la Sílvia van anar a passejar per aquella zona. Li van ensenyar una casa
molt gran, gairebé com un palau, i li van explicar la història de l’amo
d’aquella casa que es deia Mahendra. Mahendra. Era un home ric que es va quedar
vidu i va perdre tres fills. La seva dona i els fills van morir en un accident
en aquell llac que hi havia prop de casa seva.
Com que la Sílvia tenia moltes ganes de veure aquella casa de més a
prop, les germanes la van acompanyar. De sobte, va aparèixer l’amo de la casa i
les dues acompanyants es van escapar ràpidament. La Sílvia i l’amo d’aquell palau es van fer
amics, i Mahendra va dir a la Sílvia que s’assemblava molt a la seva dona que
havia mort en aquell accident.
La Sílvia
estava esgotada, ja que havia de treballar moltes hores per poder ajudar al
màxim de persones possible. La protagonista era molt afectuosa i quan moria
algun dels seus pacients es posava molt trista. Un dia, va morir una nena, la
Sahira, que va conèixer a l’hospital. La
Sílvia es va posar molt trista i en Leo l’intentà consolar. En aquell moment,
la Sílvia va pensar que en Leo estava enamorat d’ella.
Un dia, la
Sílvia se’n va haver d’anar a Mysore, un poble proper, per a treballar. Uns
homes la segresten, però per sort no li van fer res només li van robar la
llanterna i els diners i la van deixar anar. Al dia següent la Sílvia es troba
amb un dels segrestadors a casa del Mahendra, però la Sílvia aconsegueix que no
li facin res. Al cap d’un temps un home li porta la llanterna a la residència.
La Sílvia estava molt deprimida ja que no sabia a qui realment estimava Leo, a
Mahendra o al seu nòvio.
Uns dies
abans que Sílvia torni a Espanya pateix
un desmai a causa de l'estrès i en Leo s'encarrega de cuidar-la. Mahendra
convida a sopar a Sílvia li demana un petó per tenir un record d'ella, però
Silvia s'hi nega perquè té por a fer-li mal ja que segurament no tornaria a
l’índia. Un matí apareix amb Mahendra tot ensangonat. En aquest moment,
la Sílvia té un gran embolic de sentiments i té una discussió amb Leo sobre els
seus sentiments amorosos. Per sort en Mahendra es va poder recuperar. La Sílvia
va anar a visitar Mahendra i li va fer aquell petó que li va
demanar.
El llibre
acaba amb una conversa amb en Leo dient-li que no es preocupés que tot li anirà
bé per Espanya.
DESCRIPCIÓ FÍSICA I PSICOLÒGICA DE
LA PROTAGONISTA
La protagonista, que es diu Sílvia, és una estudiant de
medicina de dinou anys que decideix anar-se’n un estiu a treballar de cooperant
a l’Índia.
Segons ens descriu el llibre la Sílvia és una noia morena
i alta, que no es preocupa gaire pel seu físic ja que als matins no es
maquilla, només es renta la cara.
És una noia coratjosa i independent, ja que no li va
importar que tota la seva família i el seu nòvio li diguessin que no hauria d’anar a l’Índia,
es va guiar pels seus sentiments i va fer el que ella creia correcte. En un moment de la història també es mostra
molt sensible amb la gent malalta i la gent pobra i fa tot el que pot i més per
alegrar el màxim possible a aquella gent tan pobra.
La Sílvia està en un moment de la seva vida en què es troba
una mica confosa, ja que no es pot decidir entre el seu nòvio que l’esperava a
Espanya (l’Artur), en Leo (el cooperant que treballava amb ella) i en Mahendra
(l’home ric hindú).
RELACIÓ DEL CONTEXT DEL LLIBRE AMB LA REALITAT
Considero
aquest llibre una novel·la molt realista en què es mostra la gran quantitat de
pobresa que hi ha en aquest món i l’escassedat de solidaritat que tenim la
població que vivim en països desenvolupats.
Es mostra
molt bé com viu la gent de l’Índia: amb una escassa alimentació, sense cases
dignes, sense escoles ben construïdes... Tampoc hi ha els productes i estris
necessaris per a curar la gent i en molts casos es veu que una malaltia que
aquí es pot curar amb una setmana de medicació allà pot ser mortal.
També explica
una mica de la cultura hindú ja que explica que una noia de 14 anys ja s’estava
preparant per a casar-se i per anar-se’n a viure amb el seu marit, mentre que
aquí una noia en aquesta edat encara està estudiant i ni tan sols pensa amb
casar-se.
Aquesta
novel·la fa reflexionar sobre les grans desigualtats del món tot i estant al
segle XXI, ja que en els països desenvolupats vivim mitjanament bé cobrint
totes les necessitats essencials, en canvi en països com l’Índia no tenen ni
per menjar.
OPINIÓ PERSONAL
M’ha agradat
molt aquest llibre perquè mostra les desigualtats socials i, per sort, hi ha
persones com la Sílvia que intenten millorar el món en què vivim.
És un llibre
interessant en què aprens la cultura de gent que viu a l’altra punta del món.
El meu
personatge preferit és la Sílvia ja que la considero una noia molt responsable
i lluitadora que pensa amb la resta del món.
La millor
part de la novel·la és quan la Sílvia plora per la mort d’aquella nena ja que
es demostra completament que ella té un gran cor.
OMAIMA DRAIBIN 4t ESO A
