CAMPS DE MADUIXES de JORDI SIERRA I FABRA

Personatges principals:

Lluciana → Protagonista → Pren una pastilla d'èxtasi i es queda en coma.

Cinta, Loreto (bulímica), Màxim i Santi → Amics de la Lluciana.

Eloi → Amic sentimental de la Lluciana.

Raül → Conegut que fa d'intermediari entre els nois i el camell.

Vicenç Espinós → Policia que investiga el cas i busca el camell.

Poli Garcia→ Camell → Treballa per l'Alexandre Castro, un gran traficant de drogues.

Marià Zapata → Periodista que trau a la llum el cas.

Trama:

La Lluciana, la Cinta, el Màxim i el Santi surten el divendres a la nit de festa. Prenen unes pastilles que el Raül, un noi que dedica la seva vida a anar de marxa i a drogar-se constantment, els ofereix. La Lluciana es comença a marejar enmig de l'aglomeració de joves i li agafen nàusees fins que cau blanca com un paper al terra. Ràpidament, els seus amics la porten cap a urgències on allà, els metges truquen als pares de la Lluciana, els quals hi acudeixen a corre-cuita. La Lluciana es troba en estat crític i els metges no saben què donar-li, ja que no tenen ni idea de quin tipus de droga ha pres. La Lluciana, la Cinta, el Màxim avisen del que ha passat a la Loreto, una gran amiga de la protagonista, i a l'Eloi, l'amic sentimental de la Lluciana, el qual havia decidit no sortir aquella nit perquè havia d'estudiar. Al cap d'unes hores d'estar a la sala d'espera marxen cap a casa. Cap dels tres no pot dormir, així que queden tots (inclòs l'Eloi) a casa de la Cinta i parlen sobre la nit passada i les possibles solucions al problema.

L'Eloi es desviu per trobar pistes sobre el Raül i el camell que els va vendre les pastilles amb mitja lluna dibuixada. Primerament, decideix buscar el Räul, però no és a casa seva (ho troba normal, aquest noi es passa els caps de setmana de farra i només fa que drogar-se i beure), així que posa rumb a un dels after-hours més famosos de la ciutat, suposant que el trobarà allà.

Per molt que el busca no el troba, però li ve un flaix i se'n recorda de l'Anna i el Quico, dos sonats com el Raül que el poden ajudar a trobar-lo. Va a casa d'aquests joves i els pregunta si tenen cap pastilla com la que va prendre la Lluciana, a la qual cosa responen que no; seguidament els pregunta on pot trobar el Raül i li responen que a una festa privada que fan a una fàbrica abandonada. Entre la gran multitud de gent l'aconsegueix trobar i no el mata de miracle. En Raül li diu que aquesta nit (la nit de dissabte) serà a la discoteca Popes. Paral·lelament, en Vicenç Espinós, un agent de policia, investiga el cas i també li segueix la pista al camell.

Arriba la nit de dissabte, el moment d'anar a buscar el camell. Els nois entren a la discoteca, però tot i l'esforç que posen a avisar-lo no l'aconsegueixen veure. Un dels joves el distingeix sortint dels lavabos i, sense pensar-s'ho dos vegades, avisa els altres i emprenen una llarga persecució. El camell surt disparat de la discoteca amb els nois darrere a punt d'enxampar-lo quan, de sobte, en Vicenç Espinós  i un altre agent que són dins un cotxe de paisà veuen els nois (que ja coneixien perquè prèviament els havia interrogat) i s'uneixen a la persecució. El camell cau i s'obre el cap, queda estès a terra mort. La pastilla que portava a la mà (l'única cosa que podia salvar la Lluciana ja que els metges no sabien contra què havien de lluitar) cau en una claveguera. Els nois i els policies, abatuts i decebuts, es lamenten no haver pogut aconseguir la pastilla. Per sort, la Cinta havia trobat una d'aquelles pastilles al terra, la qual havia caigut al camell durant la persecució. Finalment, la Lluciana es desperta.

Paral·lelament a la trama principal, la Loreto pateix bulímia i ho passa realment malament.

Per què ha tingut tant d'èxit?

Jo penso que aquest llibre ha tingut tant d'èxit perquè, desgraciadament, els joves ens hi sentim identificats i tracta temes atractius per a nosaltres com són les drogues o la bulímia. La manera d'enfocar i explicar la situació és molt interessant i et motiva a l'hora de continuar llegint i la versemblança de l'argument encara el fa més engrescador.

Valoració personal:

Camps de maduixes ha estat uns dels llibres que més m'ha agradat de tots els que m'he llegit. El que més m'ha cridat l'atenció ha estat la temàtica i l'argument del llibre i la manera de com Jordi Sierra i Fabra ens explica la trama, ja que arriba un moment que no pots parar de llegir i necessites saber què passarà en els pròxims capítols.

Manel Jové 4t ESO A