Llàgrimes per a la Nasser. ESTEVE SOLER

-  Què està passant en l’entorn del protagonista? On?

Aquest llibre narra la història (en primera persona) d’un periodista català que va anar a l’Afganistan (entre Afganistan i Jordània)  ja que era enviat especial de Televisió Catalana a Bagdad. Durant el temps que va estar en aquest país,va viure de molt a prop els bombardejos, guerres, i morts que hi havia.  En les seves estones lliures va escriure el llibre ‘’Llàgrimes per a la Nasser’’ que recull tots els moments viscuts, ja siguin bons o dolents.

Abans de començar les seves aventures, ja s’havia relacionat amb altres periodistes espanyols, periodistes alemanys i fins i tot àrabs. Al llarg de la història es van fer més amics, i cada vegada tenien més por de perdre’s entre ells. Va haver-hi un dia en què es va morir un periodista espanyol, llavors el català va ser conscient que ell també hauria pogut ser la víctima.

L’Esteve Soler, que és el protagonista i escriptor del llibre, es va adonar que la cosa era molt més greu del que pensava, ja que no sabia que tot allò pogués passar mai tan a prop seu. Sap que està en perill i que en qualsevol moment podria ser mort per algun soldat britànic, o per culpa d’una bomba. Això el fa reflexionar i decideix quedar-se més temps per poder investigar més sobre aquest tema i informar més als catalans que el veien des d’Espanya.

Una de les coses que més el va afectar va ser anar a l’hospital i veure els infants i la gent gran patir per malalties que en aquell país eren impossibles de curar, ja que no anaven gaire avançats en medicina. Entre aquells nens, hi havia la Nasser

 

-        Valoració personal.

Crec que aquest llibre està molt bé, perquè ens mostra, des del punt de vista d'algú proper (que en aquest cas és un periodista català), com és viure les guerres, morts etc, d’un país del tercer món. No hi ha tants avantatges i per això ens fa obrir els ulls: no tot és com nosaltres pensem, ja que mentre aquí pensem què ens posarem l’endemà, allà tenen por de ser bombardejats en sortir de casa, o en anar a comprar, etc.

L’autor ens  ensenya un món oposat al nostre, on les coses no només van malament, sinó que hi predomina la mort, les malalties etc... en tot moment i a tot arreu.

Jo penso que si els altres països donéssim un cop de mà al tercer món no passarien desgràcies com aquestes. Però, és clar, la política no ho veu així.

He gaudit molt llegint ‘Llàgrimes per la Nasser’ ja que no és un llibre qualsevol, i no té finalitat d’entretenir, sinó que el que vol és arribar al lector i fer-lo reflexionar i pensar que és afortunat de viure en pau.   

Nohaila Draibin 4t A

L'aventura de Saïd. JOSEP LORMAN

OPINIÓ PERSONAL 

L’aventura de Saïd és un llibre força interessant i, sincerament,  m’ha agradat bastant.

Tracta sobre un jove marroquí anomenat Saïd, que decideix deixar el seu poble natal, la seva família, els seus amics i a Jamila, el seu amor. Saïd es llança a l’aventura d’anar a Barcelona buscant un millor nivell de vida i deixar endarrere la pobresa i la falta d’oportunitats.

Em pensava que seria un llibre qualsevol però en avançar en la lectura cada cop em ficava més en la pell del personatge i en totes les experiències personals que va passant.

 

És una novel·la molt realista, perquè es basa en fets que passen periòdicament en l’actualitat. També tracta sobre temes com la xenofòbia (por a l’estranger), els drets humans, la difícil immigració a Espanya i l’amistat. Crec que és interessant ficar-se al lloc d’un immigrant sense papers que va en busca d’una vida millor a un país diferent al seu.

Les escenes que més m’han impactat han estat:

-   -L'escena principal. On Saïd arriba en “patera” a les costes de Gibraltar i hi ha la petita disputa entre els immigrants. Després, Saïd acaba sol sobre la “patera” fins que arriba un vaixell i el rescata.

     -Una altra escena que també m’ha impactat ha estat quan Saïd, l’Ahmed i l’Anna són atacats per un grup de “skins”.

El final m’ha sorprès bastant, ja que m’esperava que Saïd s’acabaria quedant a Espanya.

En resum, és un llibre força interessant. El recomanaria a totes les persones que el vulguin llegir, ja que és fàcil, entenedor i t’enganxes molt ràpidament a la trama. Sobretot, és molt recomanable si estàs interessat en aquests temes d’immigració i així et pots ficar en la pell d’un “sense papers”.

Sergi Castillo 4t A

I després de l'ESO, què? TONI COTET I MASIÀ

BREU RESUM DEL LLIBRE

Tracta de l'amistat que arriben a tenir uns companys de Badalona en un institut d'aquest poble, és un institut molt gran. Allà es coneixen una panda de nois i noies i formen una colla. L'Arnau, que és el protagonista d'aquest llibre, és alt, guapo amb els cabells rossos i arrissats i amb ulls blaus mar preciosos i encantadors, i es posa en tota mena d'embolics. Històries d'amor, de drogues, de robatoris...

OPINIÓ PERSONAL

En triar aquests llibre i veure el seu títol m’esperava un llibre que fos més informatiu i que parlés més de la quantitat de coses que es poden fer després d’haver fet l’ESO, vaja! els diferents camins que es poden triar després d’acabar aquesta etapa i m’he trobat amb una història d’uns nois que estan acabant la seva experiència a l’institut.

Encara que el tema del llibre no fos el que m’esperava, m’ha enganxat al moment i sincerament he de reconèixer que aquest llibre no se m'ha fet gens pesat a l'hora de llegir-lo, tot al contrari, cada cop que l’anava llegint, volia saber què vindria després i això va fer que me’l llegís en un tres i no res. També m’ha agradat suposo perquè els llibres que tenen misteris que s’han de resoldre són els que trobo més interessants i al llarg d’aquesta història n’hi ha uns quants.

Primer de tot creia que aquest llibre sol recomanaria llegir-lo a la gent de 4t d’ESO, però quan l’he acabat he vist que tot adolescent el pot llegir, encara que ja no estigui a l’ESO ja que crec que deu ajudar a recordar les aventures viscudes amb els companys que tenies abans i que ara potser estan més distants i han començat una nova etapa.

Adrià Mesalles Teixidó  4t A

El diari lila de la Carlota. GEMMA LIENAS

Opinió personal

 

Per ser un llibre que està narrat per una nena de catorze anys, no és per a res gens infantil. Al principi, potser et penses que serà un rotllo, però a mesura que vas llegint et fa canviar la manera de pensar i veure les coses des d’un altre punt de vista social. Ens fa adonar de casos masclistes i violència de gènere sobre les dones que potser abans no hi donàvem tanta importància o fets que ens passaven desapercebuts. Després d’haver llegit el llibre et canvia no només la manera de pensar, sinó també la manera de veure el món.

Potser és un llibre curt, de 170 pàgines, però pot ser molt més efectiu que un altre de 300 o més pàgines. Us el recomano perquè no costa gaire de llegir i és un llibre per a moments d’avorriment que els passes llegint llibres que un cop començats no pots deixar de llegir. Pot semblar un llibre “cursi”, però el contingut no ho és per a res.

El personatge principal

Carlota: És una de les principals protagonistes de la novel·la. Té 14 anys i va al institut. Quan es posa les ulleres violetes veu el món des d’un punt de vista diferent, més feminista. És una noia que amb l’ajuda del seu germà i els seus companys i companyes de l'institut creen l’ACEMI, una associació on es debaten i es proposen idees sobre com disminuir la discriminació de gènere. Té un diari lila que li regala la seva àvia Anna en el qual al principi no sap què escriure-hi ja que ho troba una cosa de nens petits. Acaba escrivint tota la seva informació i fets que troba o li expliquen sobre el masclisme. 

Marcel Baró 4t A

 

Club de lluita. CHUCK PALAHNIUK

Per què la novel·la es considera provocadora i/o original?

“Club de lluita” poc després de ser publicada es va convertir en tot un èxit i un fenomen de la cultura popular dels anys 90. El llibre és una sàtira sobre els costums de la societat d’aquella època, però aplicable avui en dia, entre els temes tractats hi ha el del consumisme. La novel·la va aconseguir gent que l'aclamava i molts d’altres que la criticaven per l'estil de l'autor, que ha estat criticat en altres publicacions seves, especialment per les situacions escrites en els seus llibres, d’una forma més aviat còmica que crítica, quan l’autor té l’objectiu de tractar un tema seriós. També hi ha mostres de sexisme al llibre, especialment a l’adaptació al cinema, tot i que l’autor no va contribuir al guió de la pel·lícula. Una altra de les coses per la qual es considera a “Club de lluita” una obra original i innovadora és l’ús de paràgrafs i frases molt curtes que es repeteixen durant gran part del llibre, i en altres novel·les seves que sempre tenen característiques en comú. A més, a Chuck se l’ha criticat perquè moltes vegades es considera que escriu sobre temes provocadors només per fer-ho, per crear polèmica.

La recomano?

“Club de lluita” no és un llibre que pugui arribar a tothom, tracta temes molt polèmics i d’una forma que no pot agradar a la majoria. És un llibre per un sector reduït que precisament busca això en aquests tipus de novel·les. No és una novel·la comercial, no es deixa emportar pel que el públic vol, sinó que escriu el que ell vol i com vol (un altre dels motius pels quals ha triomfat, especialment entre els especialistes en això). El recomano a qui estigui obert a coses noves i diferents, tot i que no és un bon llibre en què iniciar-se en aquest tipus de lectures. 

Lluís Pons 4t A